Vés al contingut (premeu Retorn)

Entrevista a Angel Simón president executiu del grup AGBAR i membre del Consell Empresarial de la UPC

“Des del coneixement de l’aigua, hem de ser capaços d’incidir en totes les escales i avançar cap a objectius de sostenibilitat”
Entrevista a Angel Simón president executiu del grup AGBAR i membre del Consell Empresarial de la UPC

El Grup Agbar és una empresa referencial. Tenint en compte que hi treballeu des de fa més de vint anys, com en definiríeu el dia a dia?

El nostre dia a dia està marcat per la passió i la satisfacció de dedicar-nos a allò que ens agrada i que sabem que te un impacte directe en la qualitat de vida de les persones. Líder global en solucions i tecnologies en el sector de l’aigua, Agbar és una empresa innovadora, capdavantera i amb compromís en base a una àmplia trajectòria caracteritzada per l’arrelament i l’anticipació, atenta a l’evolució de les comunitats a les que dóna servei. Per a mi és una satisfacció treballar des de fa més de vint anys en la construcció i evolució d’un projecte sòlid, en una companyia referent. Ens motiva ser capaços de donar resposta als grans reptes relacionats amb la gestió dels recursos i m’agrada que els millors enginyers i enginyeres vulguin treballar al grup Agbar.

En matèria de recerca i desenvolupament, el Grup Agbar utilitza pràcticament totes les tecnologies disponibles al mercat: regulació i control, TIC, mecànica i fluids, construcció civil... i les necessitats són tan grans que fa deu anys van constituir un centre tecnològic propi amb la UPC, el CETAQUA. Com en valoreu el funcionament i quines són les lliçons apreses?

CETAQUA és el resultat d’una aliança que vam iniciar ja fa 10 anys entre Aigües de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Volem que el CETAQUA segueixi sent el centre de referència de temes d’aigua, amb un consell científic  assessor de primera línia; un lloc de trobada entre l’empresa privada i les institucions públiques i les universitats  que aglutina el millor de cadascun dels seus components. Crear un centre de recerca i investigació al voltant de l’aigua ens ha permès avançar decididament pel camí de la innovació i gestionar l’aigua de manera sostenible. És un exemple d’èxit d’un model de col·laboració entre entitats, integrant el millor del món acadèmic i el món empresarial. Altres també ho valoren molt positivament i fa dos anys, el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar al consorci CETAQUA el Premi Nacional de Recerca al Partenariat Publicoprivat en R+I.  Amb la creació de centres CETAQUA a altres llocs del món hem aconseguit, a més, compartir el model i treballar més en xarxa, la qual cosa ha afavorit accelerar i ampliar el rang de la innovació.

I pel que fa a l’accés a la tecnologia, creu que pel fet de ser un gran grup amb una trajectòria de més de 150 anys tenen més senzill el camí cap a l’èxit?

Pel que fa a l’accés a la tecnologia, el més important és tenir una estratègia i seguir-la. De fet, la incorporació de la tecnologia a la gestió de l’aigua ha estat una constant al Grup i ha marcat fites històriques. Per exemple, a la dècada dels anys 50 vam introduir la tecnologia més moderna de l’època en el tractament d’aigües del riu Llobregat amb l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí. 

La línia de recerca però té molt camins, una és CETAQUA, una altra la innovació interna i una tercera la col·laboració amb start-up’s per observar tecnologies “out of the box”. Certament, al llarg dels nostres 150 anys d’història hem articulat una línia de recerca interna i pròpia forta, però clarament no és l´única via. La tendència de creixement de població a les ciutats farà que la gestió de l’aigua canviï al món i cal seguir avançant en investigació per disposar de nova tecnologia.

Un altre dels aspectes en què destaca Agbar quant a la relació universitat-empresa és en matèria de formació, temàtica en la qual fins i tot tenen un màster en línia conjunt, en tecnologia i gestió de l’aigua. De quina manera ajuda a desenvolupar el capital humà de l’organització?

En el nostre grup sempre hem tingut la convicció que la formació és clau en el desenvolupament de les persones, no solament en l’àmbit operatiu, sinó també en la nostra visió integral com a gestors. Hem evolucionat des de la gestió d’infraestructures a la gestió de coneixement. Des del grup, hem posat en marxa l’Escola de l’Aigua, que ofereix formació i accés al coneixement integral sobre l’aigua, tant per a professionals d’Agbar com per a persones externes. El centre acompanya la necessitat de continuar transformant-nos, posant a disposició dels professionals i de la societat el coneixement i l’experiència tècnica que s’han adquirit al llarg dels 150 anys d’història. L’Escola de l’Aigua s’ha lligat a la formació professional, a la formació professional dual (Tarragona, Sabadell i Cornellà) i a dos màsters.

Quines capacitats i aptituds creieu que són les més rellevants per als enginyers i enginyeres per ser competitius en el context internacional?

El perfil ha de ser generalista, però amb coneixements especialitzats en algun sector. També és molt important la capacitat de treballar en grup i d’actuar en un mercat en evolució constant (tant pel que fa a productes i serveis com al coneixement). A més, hem de ser conscients que no tindrem un lloc de treball fixe, sinó que ens estarem movent pel món; Austràlia, Xile, EUA...

Respecte les aptituds, un professional que s'obre camí en l'era digital ha de tenir competències que s'han d'alimentar per desenvolupar un lideratge integrador en un context internacional. Aquestes qualitats són: la importància de prendre decisions estratègiques, ja que és una de les principals responsabilitats d'algú que exerceix una posició de lideratge. Una segona qualitat és l’esperit emprenedor, des de l'acceptació de la globalitat i de la complexitat com una realitat. La tercera és la capacitat d'anticipació i saber afrontar les dificultats que comporta prendre una decisió anticipant-se. La quarta és la capacitat d’arriscar: no hi ha innovació freturosa de risc. Per finalitzar, està el compromís amb el desenvolupament sostenible, perquè el futur passarà per la lluita contra el canvi climàtic.

L’aigua és el principal recurs del planeta. Què s’ha de fer per fomentar el desenvolupament sostenible en el paradigma econòmic globalitzat actual?

Des del coneixement de l’aigua, hem de ser capaços d’incidir en totes les escales. Les Nacions Unides han obert camí mitjançant 17 compromisos, que impliquen a totes les empreses i a tots els individus. Agbar ha pres ja molts compromisos: reutilització de les aigües, autosuficiència energètica i minimització de l’impacte al territori (com ara les dues proves pilot de depuradores a Xile i a la ciutat de Granada). Ha incorporat el retorn social, la reducció d’emissions de carbó, la disminució del temps de les persones en determinades tasques, la creació d’una direcció especifica d’equitat, entre altres compromisos, per a accelerar la transformació. Tot això ens permet avançar cap a objectius de sostenibilitat.

Com a grup, també estem presidint la Comissió d’Economia Circular des de la Cambra de Comerç d’Espanya. Aquesta iniciativa, que hem posat en marxa amb la participació d’altres empreses, no només afecta a l’aigua sinó també a la valorització de residus i posa èmfasi a la necessitat d’establir aliances efectives. És cert que el canvi climàtic l’aigua i la gestió dels recursos seran cada cop més importants.

Quan un estudiant finalitza el estudis de grau, màster o doctorat, l’empremta de la universitat no s’esborra, sinó que esdevé un actiu important dins el col·lectiu d’alumni. Quins aspectes penseu que s’haurien de potenciar en aquesta relació postcurricular, tant per potenciar el posicionament de la universitat com per influir en el desenvolupament laboral dels titulats?

Els alumni tenen més probabilitat d’èxit en les seves carreres professionals com millor és la universitat i, al mateix temps, el seu èxit contribueix positivament a la universitat. És un win-win.  Els alumni són bàsics per al funcionament de les universitats, ja que poden connectar els centres acadèmics i les empreses, i també assessorar als estudiants.  D’altra banda, crec que les universitats espanyoles estan massa tancades en si mateixes i que, per tant, cal obrir-les a la societat, una tasca que haurien de fer els alumni mà a mà amb  l’equip directiu de les universitats. Com en tot, és important que cada actor assumeixi la seva responsabilitat.

 

 

Sobre l’entrevistat:

Àngel Simón Grimaldos

Enginyer i empresari, president executiu del grup Agbar (Aigües de Barcelona), Àngel Simón (Manresa, 1957) augura un futur en el qual és essencial l’adaptació als canvis i en el qual l’economia circular i el desenvolupament sostenible seran eixos fonamentals. “És l’única manera de fer front a reptes tan importants com el canvi climàtic, la lluita contra la desigualtat o la pressió sobre el recursos naturals com a conseqüència creixement de la població”.

Àngel Simón es va titular el 1980 com a enginyer de camins, canals i ports a la Universitat Politècnica de Catalunya i posteriorment, va realitzar un MBA en direcció d'empreses a l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE).

Entre 1980 i 1989 va ocupar diversos càrrecs tècnics i de gestió en empreses i administracions públiques i, entre 1989 i 1995, va ser el gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Delegat d'Agbar a Portugal entre els anys 1995 i 1998, ha estat director general internacional del sector aigua i sanejament del mateix grup, en el qual ha assumit càrrecs com el de primer gerent general de l'Empresa Metropolitana d'Obres Sanitàries (EMOS) de Xile, després que l'Estat local en traspassés el control al grup català. Entre 2002 i 2004 va exercir com a director general de la filial dedicada al sector d’aigua i sanejament.

El setembre de 2004 va ser nomenat director general del grup Agbar i el 2008 va agregar al seu càrrec la responsabilitat de ser conseller director general d'Agbar, càrrec que va exercir fins al seu nomenament com a president.

El juny de 2010, després de la presa de control per SUEZ, va assumir la presidència executiva i el març de 2013 va ser nomenat Senior Executive Vice President de SUEZ, a càrrec de l'activitat d'aigua a Europa.

arxivat sota: