Vés al contingut (premeu Retorn)

Entrevista a Pere Girbau, Conseller delegat de Girbau Group i membre del Consell Empresarial de la UPC

“El paper de les universitats pot ser molt important: és el lloc on es formen els futurs professionals”
Entrevista a Pere Girbau, Conseller delegat de Girbau Group i membre del Consell Empresarial de la UPC

Girbau és una empresa familiar, però alhora és una empresa valenta i que ha traspassat fronteres. Tenen centres de producció a Espanya i França i estan organitzats en 3 divisions amb una clara orientació al client. Com descriuria el seu dia a dia?

L’empresa avui té un component que algú en diria que potser és “esquizofrènic” però que és molt enriquidor. Hi ha molta emoció posada en l’empresa. És un projecte amb ànima, i una ànima familiar. L’empresa creix i necessita ser competitiva i necessita professionalització. L’empresa familiar reinverteix els beneficis en la mateixa empresa... de manera que moltes vegades renuncia als dividends. Els objectius acostumen a ser a llarg termini.

En qüestions de recerca i desenvolupament de tecnologia, teniu una relació llarga i continuada amb les universitats catalanes. Per exemple, teniu una càtedra a la UPC i sou vocals al patronat de la Universitat de Vic. Quins són els punts positius de les universitats i en quins punts s’haurien de fer accions concretes per connectar millor?

És positiu el treball en xarxa, ja que la velocitat és vital. Hi ha un món molt complex en experteses. Les empreses han de tenir flexibilitat per incorporar coneixement. El paper de les universitats pot ser molt important: és un lloc on es formen els futurs professionals i és un lloc bàsic per al networking. Alhora, de vegades s’ha trobat a faltar que la universitat escolti realment els problemes de les empreses. Girbau, gràcies al professor Carles Riba, té una relació molt estreta i important amb la UPC. Girbau ha après tant de la UPC com la UPC de Girbau.

En trobades i reunions del Consell Empresarial s’ha comentat la dificultat per trobar i retenir talent, i encara més en els casos d’empreses situades fora de les grans conurbacions. Trobeu més dificultats per a l’atracció del talent que altres empreses que estiguin situades en capitals?

Sí, ens costa retenir el talent. És important el tema dels becaris, és una manera també de participar en la formació. Ens costa trobar molts professionals que es desplacin a Vic. També costa trobar molts professionals que també tinguin competències transversals, coneixement d’idiomes, de lideratge, d’informàtica.

D’altra banda, al sector dels béns d’equip l’impacten de ple els reptes de l’anomenada indústria 4.0. Quina acció crieu que podria dur a terme la universitat en aquest sentit?

És bàsica la digitalització. Has de pensar en un ecosistema, en el client. Per a ell, el més important de la universitat és que et proporcioni una base i et doni capacitat per aprendre, i que puguis desenvolupar capacitat per buscar recursos de tota mena.

Parlem d’internacionalització. La vostra empresa va començar el procés d’internacionalització l’any 1989. Actualment teniu una quinzena de filials comercials i doneu servei a més de 100 països de tot el món. Com va ser aquest procés? Creieu que van haver de canviar alguns trets de la vostra identitat per poder-lo realitzar?

L’èxit va ser fruit del seu propi fracàs. Girbau amb la crisi del petroli es va endeutar molt i a partir dels anys setanta va saber veure que exportava o moria. Es va fer una aposta per la qualitat, per obtenir tots els certificats de qualitat possibles. Es van emmirallar en el nord, no en el sud. Es va informatitzar l’empresa a principis dels vuitanta.

En els darrers temps destaquen les accions a la Xina, destinació on per primera vegada no poden vendre el producte propi estàndard, sinó que requereix un canvi complert de model de producte i un gran abaratiment de les unitats.

Paral·lelament, la UPC té acords amb centenars d’universitats tecnològiques arrelades a països de tot el món i forma part de nombroses associacions i xarxes de prestigi internacional. Creieu que, en aquest sentit, podríeu anar junts amb la universitat en la vostra acció i projecció exterior?

Sí, tot i que és difícil saber el com. A França vam comprar un proveïdor; la seu de França té molta relació amb la Universitat de Grenoble. A la Xina es tracta de desenvolupar un producte específic per a la Xina.

Com seran les rentadores de l’any 2050?

No ho sé... (riures) No ho sé perquè no sé com serà la societat del 2050. D’aquí quinze anys seran màquines molt digitalitzades amb energia renovable, no tindran gaire incidències... Serà diferent el model de negoci... Ara no hi cap tecnologia que ens permeti pensar que canviarà el paradigma. Però amb l’optimització de recursos i amb el canvi de model de negoci, segurament hi haurà gran canvis.

 

 

Sobre l’entrevistat:

Pere Girbau Pons

El perfil de Pere Girbau és el d’un enginyer industrial que lidera una empresa d’aquelles que són el somni de qualsevol enginyer: amb producte propi, internacionalitzada, que dissenya i fabrica, i que marca les tendències.

Conseller delegat de Girbau Group és també el president de la Fundació CEQUIP, agrupació de Fabricants de Béns d’Equips per a Promoure la Innovació en el sector.
Des de l’any 1993 treballa a l’empresa familiar Gribau Group on ha desenvolupat diferents tasques com desenvolupador de productes, director de la divisió de Grans Instal·lacions o director general i més recentment des d’un rol més estratègic en tecnologies i innovació.
És enginyer industrial per la UPC i postgrau en Alta Direcció d’Empreses per ESADE.

Barcelona, 2 d'octubre de 2019

arxivat sota: